Com treure el màxim profit del teu talent

By 6 de febrer de 2019ilp nova llei esport

Els programes de tecnificació de la Federació Catalana de Natació i la Federació Catalana de Patinatge, al detall

Una medalla de plata de l’equip masculí. Una de bronze per al femení. Tots dos amb majoria d’esportistes catalans.  Aquest va ser el botí dels equips estatals en els passats campionats d’Europa de waterpolo, disputats a Barcelona l’estiu passat. Ciutat que acollirà aquest 2019 els World Roller Games, que en la seva primera edició, a Nanjing, van viure una extraordinària collita de medalles catalanes: 3 ors, 7 plates i 2 bronzes, que van suposar el 50% de les medalles de la delegació espanyola.

L’èxit d’un model
Què ens mostren aquestes dades? L’èxit d’un model de tecnificació i alt rendiment de les federacions catalanes de natació i patinatge, respectivament. Les entitats catalanes assumeixen el paper de detectar el talent, formar els esportistes, fer-los el seguiment i dur a terme els programes de tecnificació perquè “puguin donar el pas a l’alt rendiment amb les màximes garanties”, exposa Eugeni Ballarín, Director Esportiu de la FC de Natació. Amb l’objectiu que hi hagi “el màxim nombre d’esportistes catalans als equips nacionals”, afegeix Mònica Piosa, responsable del programa d’Alt Rendiment Català de la Federació Catalana de Patinatge.

Ampli ventall
Són dos casos d’èxit. Contrastats. La FCN desenvolupa la seva tecnificació a nois i noies de 12 anys fins a sènior, en dos centres. Al CAR de Sant Cugat, on es treballen 3 modalitats: natació i aigües obertes, waterpolo (equip masculí i femení) i salts; i al CTE d’Esplugues de Llobregat, amb la Residència Blume, on es du a terme la tecnificació de natació artística. El programa d’Alt Rendiment Català de la FC de Patinatge comprèn a prop de mil esportistes d’un total de 4 disciplines en l’actualitat: patinatge artístic, hoquei patins i hoquei línia, al CAR; i patinatge de velocitat, a la Blume. Totes dues entitats aporten el personal tècnic necessari per desenvolupar els seus programes, prop d’una vintena cadascuna.

Estructura
Un entramat que no surt gratis. En el cas de la FC de Natació, l’estructura dels programes inclou 15 tècnics, a càrrec del pressupost de la Federació. “En funció del nombre d’esportistes becats, que determina el Consell Català de l’Esport, des de l’entitat hem de proporcionar el personal tècnic corresponent per poder desenvolupar els nostres programes”, afirma Ballarín. La Generalitat aporta les instal·lacions “i mig sou del personal tècnic”, afegeix. “Nosaltres hem de pactar, quan fem revisió de la subvenció amb el Consell, quin és el nostre pressupost per tirar endavant els programes”, detalla Piosa.

Més recursos
La ILP per una nova llei de l’Esport presentada al Parlament de Catalunya ha estat proposada per totes les federacions esportives i la UFEC amb l’objectiu de dotar l’esport català d’una estructura sòlida per desenvolupar polítiques de futur superant les mancances del sistema actual. Entre les mesures, destaca l’establiment d’un finançament estable i permanent a través d’un Fons per a l’Esport, que permeti elaborar programes i planificar a mig i llarg termini. Amb més diners, “podríem aportar més recursos per als mateixos esportistes”, explica Ballarín. Amb les condicions actuals, “no deixem ningú enrere”, assegura, però és evident que “augmentaríem els serveis que oferim als esportistes, perquè no caldria invertir més en equipaments, gràcies a les magnífiques instal·lacions de què disposa el país”, rebla.
En el cas de patinatge, en patinatge de velocitat, sobretot, “tenim un problema d’instal·lacions”, admet Piosa. “És important, també, no oblidar l’aspecte formatiu dels esportistes”, afegeix.

Referents
Amb tot, els resultats estan sobre la taula; i són una conseqüència de la feina que es fa. “Som un cas únic en waterpolo, referent mundial”, detalla Ballarín amb orgull. Catalunya té un centre específic de tecnificació, amb sessions d’entrenaments diàries, amb el punt de vista fixat també en la formació escolar dels esportistes, que ha nodrit els combinats estatals de forma aclaparadora. “En l’últim europeu, el 90% dels esportistes dels combinats estatals havien passat pel nostre centre”, admet el director esportiu. “No hi ha cap altre centre al món amb aquests resultats”, afegeix.

A patinatge passa més o menys el mateix. Els èxits dels combinats estatals d’hoquei patins i patinatge artístic estan fonamentats amb la participació dels catalans. “Un 80% d’ells han passat pels nostres programes de tecnificació”, explica Piosa. La responsable d’Alt Rendiment de la federació destaca els avenços que estant fent en patinatge de velocitat. Fa 10 anys que no hi havia cap català; ara, “gràcies al programa de la Blume, comencem a treure el cap”, rebla.

X