L’esport (adaptat) ens fa iguals

By 8 de gener de 2019ilp nova llei esport

La inclusió esportiva, explicada per les federacions

10 esportistes catalans van tornar dels últims Jocs Paralímpics de Rio amb una (o més) medalles. Núria Marquès, Elena Congost, Sarai Gascón, Miguel Luque o Ignasi Àvila i Joan Font són esportistes d’elit que excel·leixen en les competicions internacionals més rellevants. Ells són la part visible d’una realitat que, afortunadament, cada cop està més integrada en la nostra societat: l’esport adaptat.

Però més enllà dels èxits esportius, com és aquesta pràctica a casa nostra? Les federacions d’esport adaptat catalanes (per a discapacitats físics, paralítics cerebrals, cecs, sords i discapacitats intel·lectual) agrupen prop de 6 mil llicències esportives, en 20 modalitats i nens i nenes des 5-6 anys fins a majors de 75 anys.

La inclusió com a forma d’iniciació
La iniciació és clau per a les federacions. “Fa anys que captem, a través del programa Hospisport, la gent que té o adquireix una discapacitat als hospitals perquè s’iniciï en la pràctica esportiva”, explica Josep Giménez, president de la federació de discapacitats físics. També “adaptem les normes perquè gent amb discapacitat pugui jugar amb la resta de companys i companyes”, detalla Giménez. La federació de cecs acaba de posar en marxa una campanya adreçada a nens i nens de 6 anys, ‘Vine amb el teu cosí o germà i aprèn l’esport’, perquè “hi ha pocs menuts amb deficiència visual, i intentem que l’agrupament familiar en faciliti l’aprenentatge”, detalla Manel Eiximeno, president de l’entitat.

“En la iniciació treballem força la inclusió, sobretot entre les diferents discapacitats”, afegeix Carles Muñoz, president de paralítics cerebrals. Des de la federació, “voldríem treballar més amb les altres federacions”, explica Benet Muñoz, president de la federació de sords, però “és difícil conjuntar-nos perquè no tenim una discapacitat física”, afegeix.

En el goalball, “el nostre esport”, especifica Eiximeno, la federació fa un treball d’inclusió a les escoles amb deficients visuals. “Fem una demostració de com és el joc i desenvolupem un campionat inclusiu anual entre 16 escoles”, explica.

Tots al podi
A la federació ACELL creuen en la competició justa, equilibrada i digna; en la “competició entre iguals”, explica Marina Gómez, la presidenta de l’entitat. Una igualtat que no ve definida per la classificació de la discapacitat o el diagnòstic sinó per les capacitats de cadascú. Així que tothom té medalla (or, plata, bronze i participació), perquè tothom aconsegueix la seva fita d’acord a les seves capacitats, “tothom puja al podi”, detalla.

El difícil pas a l’elit
D’altra banda, els dirigents destaquen la tasca que duen a terme, pel que fa a promoció i rendiment, que ha d’assegurar-nos el relleu generacional en l’alta competició. Venim, com hem explicat al principi, de resultats espectaculars en les últimes cites internacionals, però arribar a l’elit és molt costós. Precisament, l’esport adaptat és un dels programes finalistes que rebrà finançament del Fons per al foment de l’Esport en la ILP presentada per les federacions i la UFEC. “Si ja és complicat en condicions normals, per als discapacitats, l’esportista i el seu entorn, encara ho és més”, proclama Eiximeno. “Hem de procurar ajudar-los”, afirma.

Beneficis
Tothom hi està d’acord. Els avantatges de fer esport es multipliquen per a les persones amb discapacitat. “Es un vida nova”, afirma Carles Muñoz. Hi ha casos, fins i tot, on “la pràctica d’esport d’una manera mínimament seriosa els ha disminuït la seva discapacitat”, detalla. Per als cecs, sortir del paraigua protector de la família per anar a competir els dona un “plus d’autonomia personal que els facilita molt el seu dia a dia, i la seva vida adulta”, explica Eiximeno, que, al cap i a la fi, “és l’objectiu últim que tenim”. “Nosaltres sempre hem sigut un grup molt tancat”, detalla Benet Muñoz, però la “sociabilització aconseguida fent partits entre persones sordes i oïdores ha estat clau per anar obrint camins”. I és que “l’esport ens fa iguals”, conclou Marina Gómez.

X