Una llei de l’Esport que mira a Europa

By 5 de febrer de 2019ilp nova llei esport

La proposta de llei de l’Esport de les federacions esportives catalanes és una aposta per homologar el sistema organitzatiu de l’esport català a la resta de sistemes d’Europa.

Durant el procés de reflexió previ a la redacció de la llei, que va durar quatre anys, s’ha estudiat l’organització i el finançament de nou models d’Europa i del món: Alemanya, Dinamarca, França, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit, Suècia, Estats Units i Espanya.

Estructura organitzativa
La diferència principal entre el sistema català i la resta de països és el nivell d’intervenció pública. I el punt en comú, la regulació a través d’estructures paraigües, autoorganitzades i independents del sector públic i representatives de tots els agents del sector.

“Catalunya ha de seguir l’exemple de la majoria d’aquests sistemes que prenen la forma de confederacions nacionals d’esports o de comitès olímpics nacionals”, explica Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). A Alemanya, per exemple, la Confederació Alemanya d’Esports Olímpics és l’organització no governamental paraigua que coordina l’esport en totes les seves manifestacions. En el cas de Dinamarca, la Confederació Esportiva i Comitè Olímpic Nacional representa 61 federacions, més de 9.000 clubs i 1,9 milions de socis. A França el Comitè Nacional Olímpic i Esportiu Francès engloba les 106 federacions del país. Una dinàmica semblant la trobem als Països Baixos, Itàlia, Estats Units i Espanya. A Suècia i el Regne Unit conviuen les organitzacions paraigües que representen el sector amb els comitès olímpics.

La UEC, a Catalunya
La proposta de la ILP és la Unió d’Esports de Catalunya (UEC). “Garantirà la representativitat de tots els àmbits de l’esport amb una participació activa i crítica de tots els agents, des dels consells escolars fins els col·legis professionals”, assegura el president de la UFEC. A més “serà la Secretaria General de l’Esport qui marqui la política i les línies d’actuació, i les entitats qui les executin”, afegeix.

La UEC serà la veu de l’esport i representarà, promourà i organitzarà l’activitat del sector. A més, com a la resta d’Europa, aquesta entitat és independent i tindrà ingressos propis i capacitat de gestionar-los.

El finançament de l’esport a la UE
La gestió i finançament de les estructures és divers segons el país, així que la simbiosi d’un sistema mixt sembla la més adequada en el cas de Catalunya. El finançament de l’esport català és un dels temes més importants per la nova llei. El text de la ILP es limita a establir la creació d’un Fons pel Foment de l’esport amb sis programes principals d’actuació. Així que després caldrà trobar fórmules de finançament per aconseguir “un model de gestió que garanteixi la seva funció social de base”, argumenta Esteva.

Subvencions, loteries i drets
En els països desenvolupats, molt especialment en el nord d’Europa, és comú que les organitzacions paraigües de l’esport es financin principalment a través de les loteries i apostes de l’Estat. El cas més extrem és el de Dinamarca, que es finança quasi exclusivament gràcies a la loteria nacional i distribueix la major part dels seus ingressos mitjançant subvencions als seus membres. Gestiona uns 110 milions d’euros. I el Regne Unit, un altre cas, rep 89 milions per aquesta via.

Altres fórmules financeres les trobem a Itàlia, on aquest 2019 el govern ha determinat que la xifra d’inversió anual no sigui menor dels 410 milions d’euros i que els ingressos provinguin d’un terç de la tributació del món de l’esport (IVA, IRPF, IRES i IRAP) i entre l’11 i el 13% de les apostes esportives. I a Suècia, que té el sistema més plural, amb un finançament compartit a parts iguals entre subvencions, aportacions de patrocinadors i aportacions de socis. Si ens fixem en els Estats Units, el seu finançament prové en gran part dels seus drets de marca, donacions i els ingressos de les seves inversions.

Taxes i recursos públics necessaris
Una altra de les fonts de finançament d’altres organismes esportius europeus són els recursos privats, que tenen avantatges fiscals. A Catalunya caldria un canvi legislatiu per poder gaudir d’aquests avantatges. Hi ha països on s’explota una taxa en favor de les seves organitzacions paraigües procedents d’instal·lacions municipals, de la telefonia mòbil o les apostes.

A Alemanya es recapten diners a través de drets sobre competicions professionals, taxes sobre consum d’espectacles esportius i drets dels grans esdeveniments. “És una bona manera de compensar que dels grans esdeveniments espectacles, que representen també grans inversions públiques, se’n puguin beneficiar les entitats de base”, destaca Gerard Esteva.

 

X