“El sector esportiu s’ha fet gran”

By 24 de Gener de 2019ilp nova llei esport

Entrevista a Isabel Pérez, redactora de la ILP de la llei de l’Esport

Quan sorgeix la necessitat de canviar la normativa actual?
Vam detectar que les federacions tenien moltes problemàtiques en el seu dia a dia derivades, sovint, de la seva regulació específica. D’aquestes problemàtiques vam traslladar a l’administració diverses esmenes, així com modificacions legislatives, per exemple del Decret d’Entitats Esportives, entre altres.

Aquestes modificacions haguessin sigut suficients?
Haguessin servit per anar adaptant la regulació a les necessitats de les entitats però no es van dur a terme. No va haver-hi manca de voluntat política per part de l’administració. Més aviat ens deien que era un procés burocràtic massa complicat. De fet, el Decret d’Entitats encara l’estan modificant. El projecte va evolucionar per acabar parlant de transformar el sistema. Com a resultat de la implicació de les federacions i la il·lusió de l’equip de la UFEC, vam iniciar el període de reflexió de cap a on volíem anar.

En què va consistir?
No vam inventar res. Ens vam fixar en què feien a la resta de països en un estudi comparatiu dels diferents sistemes esportius, que es va plasmar en el llibre Sistema Esportiu Català. Temps de decidir, temps de sumar (2015). La Generalitat va convocar després el II Congrés de l’Esport Català (2016) les conclusions del qual inclouen moltes de les reflexions fetes per les federacions l’any anterior. El 2017 el Govern engega el Pacte Nacional per l’Activitat Física i l’Esport per cristal·litzar polítiques i actuacions, en què s’incorpora la primera versió de la llei que ara promovem dins la Iniciativa Legislativa Popular. Després del Pacte Nacional, la UFEC i les federacions van acordar en assemblea tirar endavant el text legislatiu a través d’una ILP.

Però no tots els països tenen una llei específica d’esport. Per què?
A Europa hi ha dues corrents. D’una banda, els països de tradició anglosaxona, menys intervencionistes, no tenen una llei específica de l’esport. Les entitats es regulen d’acord a la legislació d’entitats jurídiques general. De l’altra, en els països del sud, de tradició continental, el sector té una legislació específica, que es deriva en un sistema molt més intervingut.

Quin model és millor?
La tendència imperant és que els models continentals, els més intervencionistes, com França, Espanya i Catalunya, estan copiant coses de l’anglosaxó. Aposten, així, per una major proactivitat i maduresa de la societat civil que forma el sector.

Per què van optar per una ILP?
Com he dit abans, després de no aconseguir les modificacions pertinents, el procediment de la ILP permet fer la llei des de baix cap amunt. És un mecanisme que el nostre sistema parlamentari preveu perquè els ciutadans s’organitzin i facin arribar propostes al poder legislatiu. A més, té certes garanties que no són contemplades en un procediment ordinari. Per exemple, si ara es convoquen eleccions, la proposta no es veuria afectada per un hipotètic canvi de govern. Tindria tramitació preferent en el nou Parlament que es constituís. Tampoc és un xec en blanc. Després de la recollida de signatures, el text passa a una comissió parlamentària on faran esmenes per canviar-la i adaptar-la; això sí, el punt de partida és el que vol el sector.

Expliqui tres punts claus de la nova llei?
El primer punt a remarcar és el fet que les entitats esportives reclamen poder ser adultes, autònomes. Tenen confiança, voluntat i capacitat de fer les coses. Han demostrat que saben com tirar endavant l’esport català. El text també presenta un apoderament del sector, a través d’un sistema de finançament digne i merescut: el Fons per al foment de l’esport. Volem tenir un finançament que no depengui de les subvencions, dels canvis de govern o de la voluntat política de qui mani en cada moment. Per últim, dotar el sistema amb la Unió d’Esports de Catalunya, una entitat equiparable a la resta de països, assimilable a confederacions olímpiques o esportives, que representi i defensi els interessos de les entitats sense ànim de lucre del sector esportiu.

Quin paper està jugant la Secretaria General de l’Esport?
A nivell teòric, és molt interessant com es dur a terme la desvinculació de la intervenció pública de les entitats, mantenint l’esport com a activitat d’interès general que ha de ser protegida i fomentada pels poders públics. Les negociacions amb la Secretaria General de l’Esport van pel bon camí. El que volem es veure com podem compatibilitzar la voluntat de les entitats esportives d’esdevenir madures i autònomes, amb les obligacions de l’administració de vetllar per una activitat que és d’interès públic i general.

X